L'ORIENTACIÓ |
|
Per a practicar l'Orientació només fa falta un mapa, les ganes de córrer i la brúixola per a les competicions d'experts.
La lectura d'un mapa d'Orientació permet conèixer les distàncies i els desnivells del terreny, l'existència de construccions, camins, vegetació, tàlvegs, roques, rases i clots.
Les curses d'orientació són un esport on el participant utilitza un mapa detallat d'un àrea per trobar uns determinats elements característics i diferenciadors situats en l'esmentada àrea, sovint amb l'ajut d'una brúixola . El repte és trobar la millor ruta per arribar a aquests elements i fer-ho en el menor temps possible. Una cursa d'orientació és pot prendre com un agradable passeig enmig de la natura o bé com un esport competitiu.
Quin és l'objectiu?
Trobar un determinat nombre d'elements naturals o posats per l'home en una àrea
concreta, natural o no i que en principi han de ser desconeguda pel participant,
en el menor temps possible.
En què consisteixen?
En una cursa típica, l'organitzador te identificats prèviament
varis elements característics en àrea on es farà la cursa
(arbres singulars, rases, pedres, construccions, etc.) que vol que siguin visitats
pels orientadors. Per això, hores abans de la cursa col·loca al
costat d'aquests elements unes balises o fites
de control per a que siguin identificables pels orientadors. En començar
la cursa lliura un mapa que marca la posició de la fita i un full amb
la descripció de controls, on s'explica exactament
l'emplaçament de la fita. L'orientador, amb el mapa i, sovint, l'ajut
de la brúixola, ha de localitzar aquestes fites
a partir del moment en que se l'hi dona la sortida. Un cop arriba a la fita
ha de marcar amb la pinça que hi ha a cada fita, la casella corresponent
en la tarja de control que també se li ha donat
al sortir. Això permet que els organitzadors puguin saber que el participant
ha trobat i passat per l'element que se li havia marcat. Finalment, quan es
localitzen totes les fites, cal anar ràpidament cap a la arribada. En
funció de la imaginació i l'habilitat de navegació de cadascun,
s'haurà seleccionat la millor ruta per arribar a cada fita per tardar
el menor temps possible i completar el recorregut el mes ràpid possible.
Hi ha moltes modalitats d'orientació: a peu, en bicicleta, en esquís, en raquetes de neu; a la nit; de relleus, etc., però la idea en tots els casos és essencialment la mateixa: l'utilització d'un mapa i d'una brúixola per trobar el millor camí a traves d'un terreny que no és familiar per tal d'arribar el mes ràpid possible a un determinat lloc.
El format mes comú de les carreres d'orientació és el de la cursa lineal individual, en que cada orientador te assignat un temps de sortida i ha de trobar les fites per ordre. Les fites estan marcades en el mapa amb un cercle, que te com a centre el lloc on està la fita a trobar. Aquests cercles estan connectats entre si per línies rectes i numerats en l'ordre en que s'han de visitar. En funció de la categoria en que participi, cada orientador buscarà unes fites diferents. Aquesta cursa lineal també pot ser amb relleus; cada relevista agafa un mapa quan arriba el seu company i fa la seva cursa lineal.
També hi ha les curses en format escore on l'orientador ha de trobar una determinada quantitat de fites en el menor temps possible i en qualsevol ordre. Es pot limitar o bé el temps màxim per trobar fites o be el nombre de fites a trobar. Les fites també estan representades com a cercles i numerades però no hi ha línies de connexió entre elles i el numero no implica ordre de trobada sinó que només serveix per identificar la fita.
La ruta entre fites no està especificada enlloc i és completament una elecció de l'orientador. Aquest factor elecció de ruta juntament amb el de navegació a través del terreny són l'essència de l'orientació.
Per fer una cursa d'orientació no cal un equipament especial, però cal conèixer el reglament de la competició.
La fita de control o balisa es col·loca al costat o en l'element del terreny que l'orientador ha de trobar. Consisteix en una banderola en forma de prisma triangular de 30 cm de costat, cada cara està dividida en diagonal amb els colors blancs i taronges. Està, o bé en la part alta d'una estaca clavada al terra, o bé penjada (Fig. 1a). Sobre o sota la banderola es troba la pinça (Fig. 1b) que l'orientador ha d'utilitzar per marcar la casella que correspongui en la seva tarja de control. Cada pinça de cada fita fa una marca diferent en la tarja de control (Fig. 1c).

|
(a)
|
(b)
|
(c)
|
Figura 1. La fita o balisa està formada per
la banderola triangular blanca i carbassa (a) i la pinça (b),
que deixa una marca en la tarja de control (c).
La tarja de control serveix per demostrar als
organitzadors de la cursa que l'orientador ha passat pels elements indicats,
lliurant-la en arribar amb les marques de les pinces de cada fita en la casella
corresponent de la tarja. A més a més dels espais disponibles
per a cada fita, hi ha normalment dos o més espais reservats per perforar-los
en cas d'error de marcatge d'alguna fita en la seva casella corresponent (caselles
A, B i C) (Fig. 2).
La tarja de control és també una tarja d'identificació
de cada orientador, on hi consta el seu nom i cognom, l'hora de sortida, la
categoria, el club al qual pertany i, quan finalitza la cursa, l'hora d'arribada
i el temps que ha trigat en realitzar el recorregut. Normalment la tarja de
control és exposada públicament amb totes les demés al
finalitzar la competició, en ordre creixent tenint en compte el temps
assolit per cada orientador.

Figura 2.
Tarja de control i pinçament de la tarja.
Els mapes d'orientació estan fets específicament per a aquests esport. Son una reproducció a escala reduïda del lloc on es practicarà aquest esport. Són molt detallats: apareixen roques, tallats, línies elèctriques, senders, camins, diferents tipus de vegetació, etc. Per aquest motiu, solen anar acompanyats d'una llegenda que indica la simbologia que s'ha utilitzat per representar aquests elements (Fig. 3).
El mapa és l'element més important en les curses d'orientació. Per tal de representar acuradament tots els elements del terreny els mapes són dibuixats en cinc colors a escala preferentment de 1:15.000 o 1:10.000 (1 cm = 100 metres). El significat de cada color es el següent:
- Amb característiques rocoses, com per exemple: cingles, marge de roques, roques, pedres grans, etc.
-Amb característiques lineals, com camins, senders, línies elèctriques, etc.
-Elements construïts per l'home: ruïnes, construccions, etc.
Una característica molt particular i específica dels mapes d'orientació són les línies o fletxes orientades al nord (també anomenades meridians). Aquestes són dibuixades amb color blau o negre, segons el mapa, amb un disposició paral·lela, anant del sud al nord magnètic, i espaiades de 500 metres a escala del mapa.

Figura 3. Exemple d'un mapa d'orientacio
Full de descripció de controls.
Acompanyant el mapa o bé en l'àrea on es
fan les inscripcions per a la cursa es trobarà un full amb la descripció
exacte d'on està la fita emplaçada, donant detalls de quin i com
és el element del terreny al qual hem col·locat la fita. És
l'anomenat full de descripció de controls. Per reflectir la situació
exacta de la fita, tenim els símbols de localització que s'utilitzen
en la tarja de descripció de controls.
El full de descripció de controls conté un encapçalament
amb les següents informacions:
a) Primera fila: categoria en que participa l'orientador.
b) Segona fila: numero del circuit, llargada del recorregut i desnivell.
Hi segueix desprès un seguit d'informacions distribuïdes en files
i columnes. Cada fila correspon a la descripció d'una fita i cada columna
a diferents detalls que permetran trobar la fita (Fig. 4.1):
Columna a: El numero de fita o balisa (en aquest cas, el cinquè control).
Columna b: El codi de la fita que apareix al costat de la banderola (el 55).
Columna c: Quin, dels varies elements semblants (el de mes a l'est).
Columna d: L'element en que està la fita (la depressió).
Columna e: L'aparença de l'element (profunda).
Columna f: Dimensions de l'element.
Columna g: Localització de la fita respecte de l'element.
Columna h: Altra informació.

Figura 4.1. Exemple de descripció d'un control.
L'última fila indica la distància que hi ha entre l'última fita i l'arribada. A més, si hi ha una línia discontinua indica que aquest recorregut està balisat (Fig 4.2).
Un bon exercici: intenta desxifrar la descripció dels controls en la taula de la Fig 4.2.
Figura 4.2. Fitxa de descripció de controls d'una cursa
Les brúixoles adequades per practicar l'orientació
tenen el limbe ple d'un fluid que esmorteeix les vibracions de l'agulla imantada,
fent així que s'estabilitzi ràpidament i que sigui possible una
lectura precisa, tot i que s'estigui corrent. La brúixola, però,
no és completament necessària per completar una cursa. Sovint
el mapa proporciona prou elements de referència com per trobar els elements
que cal buscar.
Existeixen dos tipus de brúixola, les de plataforma i les de dit. En
tots els casos, l'orientador ha de fer dues coses quan comença la cursa
i en sortir de cada fita:
1. Orientar el mapa al nord d'acord amb l'agulla magnètica de la brúixola;
per tant, cal girar-lo fins que les seves línies de nord coincideixin
amb el nord que marca la brúixola.
2. Col·locar el cantell de la brúixola paral·lel a la línia
de connexió entre la fita que estem i la que volem anar. El rumb que
cal seguir és l'assenyalat pel cantell de la brúixola (Fig. 5).

Figura 5. Determinació del rumb a seguir
Hi ha les categories oficials, que són per aquells que estan federats a la Federació Catalana de Curses d'Orientació (FCOC) i les categories populars, per als que practiquen aquest esport de forma esporàdica. Les categories pels homes es representen amb una H i per les dones amb una D, pels populars existeix també la possibilitat de fer la cursa per parelles i això es representa amb una X. En les categories oficials, desprès de la lletra segueix l'edat dels participants; fins els 20 anys, cada categoria sols avarca dos anys i a partir dels 35 anys les categories es contemplen cada 5 anys. Qualsevol orientador pot participar en una categoria superior si es creu preparat.
H14 / D14 => Homes / Dones de fins a 14 anys.
H16 / D16 => Homes / Dones de 15 i 16 anys.
H18 / D18 => Homes / Dones de 17 i 18 anys.
H20 / D20 => Homes / Dones de 19 i 20 anys.
H21 / D21 => Homes / Dones de 21 a 34 anys.
H35 / D35 => Homes / Dones de 35 a 39 anys.
H40 / D40 ...
HE / DE => Categories d'èlit. Només poden participar en aquesta
categoria els orientadors més experimentats majors de 18 anys.
Actualment també existeix la categoria H21B i D21B que és per
a orientadors que no es consideren encara amb un suficient nivell per competir
en HE i DE. En el moment que s'aconsegueix aquest nivell, es passa a la categoria
d'èlit.
Respecte les categories populars, no hi ha diferenciació per edats i
actualment només existeix una categoria d'iniciació, que rep el
nom de No Iniciats (NI) i és per aquelles persones que volen experimentar
l'orientació. Poden anar sols (H o D) o en parelles (X).
Els circuits són diferents per cada categoria. Les distàncies
dels circuits solen ser de 2 a 10 quilòmetres segons les categories.
L'equipament per participar en una cursa d'orientació
és mínim. Una roba còmoda que transpiri i no s'enganxi
a la vegetació, un calçat esportiu preferiblement amb sola gruixuda
i gravada per no relliscar, una brúixola i, opcionalment, uns protectors
per la part inferior de la cama o polaines.
Heus ací un extracte del reglament de competició, que es pot consultar complert a la pagina web de la federació (www.fcoc.info):
1. L'orientació esportiva té com a principi fonamental
l'honestedat.
2. La competició d'orientació es realitza en silenci. Els orientadors
no poden intercanviar-se cap mena d'informació durant la cursa.
3. No es pot realitzar una part o el total del recorregut en col·laboració
d'un o més orientadors.
4. No es pot aprofitar d'un altre orientador amb un major nivell tècnic,
seguint-lo al llarg de la cursa.
5. L'orientador ha de respectar a tercers, així com la propietat d'altri,
els conreus, les zones de repoblació forestal i tot el material de competició.
6. Tots els participants cal que respectin també, els drets dels competidors
de les altres categories.
7. Els orientadors de la categoria de No Iniciats (NI) hauran de deixar passar
als orientadors de les altres categories.
8. El jutges de la prova tenen el dret de verificar la tarja de control en tot
moment.
9. El recorregut s'ha de cobrir seguint l'ordre oficial dels controls.
10. Si un competidor perd la targeta de control, l'estripa o la manipula, no
passa tots els controls o no els visita en l'ordre establert, serà desqualificat.
11. L'orientador que no finalitzi la competició té l'obligació
de comunicar-ho al control d'arribada.
12. La zona de competició està prohibida als corredors fora de
cursa, així com als acompanyants.
13. Els competidors estan obligats a tenir cura i preservar el medi natural
on es desenvolupa la competició.
14. L'assistència és obligatòria en cas d'accident d'un
corredor.
15. El participant en una competició accepta el reglament de les curses
d'orientació i participa, exclusivament, sota la seva responsabilitat.
16. Qualsevol infracció d'aquest codi d'ètica esportiva pot ser
motiu de desqualificació.